Revista

Barcelona

En una posició privilegiada en la costa nord-est de la península ibèrica i les ribes del Mediterrani, Barcelona és la segona ciutat més gran d'Espanya tant en grandària com en població. També és la capital de Catalunya, 1 de les 17 Comunitats Autònomes que formen Espanya. Es parlen dos idiomes oficials: el català, parlat en tota Catalunya i el Castellà. La ciutat té una població de 1.616.000, però aquestes xifra augmenta fins a 4.000.000 si incloem la província.

Barcelona és una ciutat cosmopolita, inquieta i avantguardista, tan oberta i hospitalària que et sentiràs com a casa. Vine i gaudir d'una gran varietat d'espectacles i alternatives d'oci: teatres, cinemes, bars de copes, restaurants per a tots els gustos i butxaques, exposicions, concerts o festivals. Tot ho trobaràs a un pas a Barcelona.

A continuació presento una selecció dels lloc d'interès que no et pots perdre durant el teu viatge.

Les Rambles

Es un passeig emblemàtic de Barcelona , que discorre entre la plaça de Catalunya, centre vital de la ciutat, i el Port Vell. Està ple de gent durant tot el dia i fins passada la matinada. Està voltada de quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesans, així com també pintors i dibuixants. Passejant per les Rambles pots admirar diversos edificis d'interès, com el Palau de la Virreina, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria i el famós teatre del Liceu. Els carrer laterals et porten a diversos llocs. Un d'aquests es la plaça Reial, amb les seves palmeres i envoltada de palmeres i de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes. També molt freqüentat per la nits, pels bars i llocs per a ballar que hi han. Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la plaça de Sant Jaume on trobaràs els edificis de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. També estan els carrerons estrets i animats del barri gòtic, el Raval i la Ribiera i el Born. La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca la cèlebre estàtua de Cristòfor Colom. Ben a prop s'aixeca el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval dins la Mediterrània i on s'exhibeix, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials. En el Port Vell trobaràs el Maremagnum, un centre comercial ple de botigues, restaurants, discoteques, un cinema i el major aquari de fauna marina mediterrània.

Barri Gòtic

El barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric, i és on es troben la majoria dels edificis i carrers amb significació històrica de la ciutat. Al llarg dels segles ha assumit el paper de centre de representació política i institucional. El barri Gòtic està compost per diferents barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau. El valor patrimonial que representa, la varietat i les diferències dels altres barris que el conformen, i per tant la complexitat dels processos urbans que s'hi desenvolupen, l'han portat a especialitzar-se en el sector terciari d'activitat, convertint-se en el centre de comerç més important de Barcelona i de Catalunya.

La catedral

La catedral és una de les obres més importants del Gòtic espanyol. El temple presenta una gran riquesa d'elements arquitectònics. En el seu interior hi ha una font on tradicionalment es fa el ritual de l'ou Com Balla, que consisteix en posar un ou sobre un raig d'aigua de manera que quedi suspès en l' aire per la força d' ell mateix. La façana actual es del segle XIX i va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font és del segle XIX i va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font. Actualment, Barcelona ofereix als seus visitants, la possibilitat de visitar les seves torres i teulats.

Museu Picasso

Es sens dubte un dels museus mes visitats de Barcelona. El seu interior acull una col·lecció de més de 3.500 obres del pintor. La majoria de les pintures que s'exposen en el museu corresponen al període comprès entre 1890 i 1917. De l'època posterior al període blau de l'artista, el museu disposa d'una representació preciosa. La més destaca és la sèrie de 'Las Meninas', pintada en 1957. La col·lecció de gravats i litografies comprèn bàsicament el període comprès entre1962 i 1982. El propi Picasso va lliurar al museu una còpia de cadascuna de les seves obres produïdes després de la mort de Sabartés, amic personal i secretari. També s'inclouen algunes de les il·lustracions que va realitzar per a diverses edicions de llibres. L'exposició del museu es completa amb la ceràmica, donada per Jacqueline Picasso, vídua de l'artista.

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és una de les principals sales de concerts de tot el món. Considerat com un dels màxims exponents del Modernisme, fou edificat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner durant els anys 1905-1908. Aquest edifici es la seu de l'Orfeó Català, aquesta prestigiosa institució catalana ha tingut Des de la seva fundació, un paper important en la defensa dels valors de la cultura catalana. Aquesta es la raó per la que la decoració de l' edifici mostri escampats per la sala d’audicions múltiples representacions de les quatre barres, que durant el franquisme es varen mantenir tapades per cortines. En el seu interior destaca la boca de l’escenari, tota ella una escultura que representa la Cavalcada de les Walkiries a una banda i el bust de Beethoven a l’altre, realitzats per Pau Gargallo i Dídac Massana. El fons de l’escenari conté diversos alt relleus amb decoració de mosaic obra d'Eusebi Arnau i Mario Maragliano. És espectacular la vidriera zenital de Rigalt i Granell. La façana esta construïda en maó vermell vist i es decora amb mosaics de Lluís Brú, destacant-hi un grup escultòric en homenatge a la Cançó Popular obra del prestigiós escultor Miquel Blay. La UNESCO va declarar aquest edifici 'Patrimoni de la Humanitat' l’any 1987.

Monestir de Montserrat

Montserrat és un indret molt visitat per la seva gran connotació religiosa i cultural. La Muntanya presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. El Monestir, és un dels més famosos de l'univers catòlic. La basílica del segle XVI, un claustre gòtic del segle XV i els museus són punts d'atenció dels visitants. Ara bé centra tota la devoció i l'interès dels visitants de la Santa Muntanya la imatge de la Mare de Déu que presideix la basílica, obra de fusta tallada, policromada i daurada que tothom coneix afectuosament com la Moreneta, atès el color negre de la cara i mans de la Verge i també de l'Infant Jesús. L'Escolania, es tracta d'un grup d'escolans (aprox. 50) que resideix al mateix monestir i tenen la missió de participar amb el cant al culte del santuari. Escoltar-los qualsevol migdia entonar el famós Virolai, és un dels grans plaers per pujar a Montserrat.

Antoni Gaudí, símbol del modernisme ens ha deixat un gran recorregut per visitar:

La Sagrada Família

El Temple Expiratori de la Sagrada Família, es la obra més famosa e inacabada de l¡arquitecte Gaudí, es un dels exemples més coneguts del modernisme català. Un del monuments més visitats d'Espanya. El temple és el resultat inacabat de la revisió total que va fer Gaudí d'un projecte anterior. En el nou projecte, Gaudí augmenta les dimensions previstes dissenyant un temple de cinc naus amb creuer i absis i un deambulatori exterior. Gaudí acaba la cripta ja iniciada incorporant ornamentació de tipus naturalista.

El temple havia de tenir 18 grans torres: 12 simbolitzarien els apòstols. Es va projectar la construcció de 3 façanes monumentals que s'obririen a tots dos extrems del creuer i als peus de l'església: la de llevant dedicada al Naixement de Crist, que correspon al braç dret del transsepte; la de ponent, dedicada a la passió i a la Mort; en el braç oposat, la façana de la Glòria. Gaudí només va acabar el del Naixement, en la qual s'accentua el naturalisme, el simbolisme i l'ornamentació pròpia de l'obra gaudiana. Quatre torres-campanar de perfil parabòlic, d'una alçada de 107 metres i acabades en trencadís policrom, coronen les tres portes d'aquesta façana, dedicada a la Fe, a l'Esperança i a la Caritat.

El temple de la Sagrada Família és una gran obra iniciada el 1882, i encara inacabada, d'una qualitat arquitectònica molt desigual, a causa de la intervenció de diferents arquitectes al llarg d'aquest segle, encara que el seu disseny és principalment obra de Gaudí.

La construcció fou iniciativa de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, fundada pel llibreter Josep Maria Bocabella, el qual impulsà la idea de construir un temple dedicat a l'exaltació de Sant Josep i de la Sagrada Família, com a símbols de l'estabilitat i de l'ordre familiar.

L'any 1969 el temple fou declarat Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional, i actualment forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona.

Parc Güell

Eusebi Güell va donar nom al parc. Un ric empresari català que li permeté a Gaudí portar a terme moltes de les seves obres. El parc, resultat d'un fracàs comercial, estava previst construir-hi una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre Barcelona. A causa de la primera guerra mundial se'n van vendre solament dues parcel·les i l'Ajuntament va decidir el 1926 després de la mort de Güell, comprar el terreny restant per fer-ne un parc públic. Segons el plànol original, la plaça central havia de ser un teatre grec, i les columnes un temple dòric de cent columnes. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat. El parc, es un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, construït entre 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. El disseny del parc manifesta l'estil peculiar de Gaudí. Formes ondades, passejos coberts amb columnes amb formes d'arbres o d'estalactites. Moltes superfícies cobertes de trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Va integrar les seves obres a la naturalesa, com les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d'arbres, estalactites i coves naturals. Les columnes estan inclinades com palmeres. En la part central del parc està la immensa plaça buida, la vora de 50 m serveix de banc. Aquest banc ondulat està recobert també de trencadís, obra de Josep Maria Jujol un col·laborador de Gaudí.. La plaça està sostinguda per la “Sala de les cent columnes”, composta per 85 columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant d'una escultura de sargantana, representat com l'emblema del jardí. Representa la sargantana alquímica, que simbolitza l'element foc. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.

Casa Batlló

L'actual Casa Batlló va ser construïda per Gaudí l'any 1877. Va rebre l’encàrrec de renovar tot l'immoble del propietari Josep Batlló i Casanovas (industrial tèxtil). Construir aquesta sorprenent casa, una de les més fantasioses i especials de Barcelona. L’any 1904, el projecte va ser fortament qüestionat per les autoritats municipals de l’època, degut a una sèrie d’elements del disseny de Gaudí que superaven àmpliament els límits de les ordenances municipals. Els canvis realitzats per Gaudí a l’antic edifici, van ser radicals i el van modificar completament. Va afegir la galeria, els balcons, les golfes i dos pisos addicionals així com tota la ceràmica policroma. A l'interior, els espais van ser completament reorganitzats per obtenir una ventilació i una il·luminació més naturals. A fora, Gaudí va realitzar una de les façanes urbanes més espectaculars i brillants del món. Va utilitzar els típics elements constructius modernistes com la ceràmica, la pedra, el ferro forjat amb un extraordinari resultat. L'interior es també molt imaginatiu i presenta uns elements decoratius molt variats com mobiliari, vitralls, ferro forjat, llars de foc, etc. De fet, l'any 1906 l'Ajuntament de Barcelona la va seleccionar com una de les millors obres.

El Palau Güell

El palau està situat en un estret carrer de Barcelona, el Carrer Nou de la Rambla, prop del port. L'edifici fou encarregat a Gaudí per Eusebi Güell, qui sentia una gran admiració per l'arquitecte i va finançar algunes de les seves obres més conegudes. La construcció es portà a terme en el període comprès entre els anys 1885 i 1900. L'entrada té unes dimensiones impressionants, pensades per a que els visitants poguessin accedir-hi muntats en els seus cavalls, o bé en els seus carruatges. Pels cavalls existien estables al soterrani, la qual cosa era totalment innovador en aquella època. Més endins, es troba el rebedor interior, que té una alçada de tres plantes. Aquest és el nucli central de l'edifici, ja que està envoltat de les principals estàncies del palau. Aquestes també varen ser objecte d'un curiós disseny de Gaudí, i tenen uns bells sostres de fusta. A la teulada hi ha diverses xemeneies amb un caràcter decoratiu. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents. L'any 1984, la UNESCO va declarar el Palau Guell Patrimoni de la Humanitat.

Casa Bellesguard

Va ser projectada i construïda per Antoni Gaudí i Cornet entre 1900 i 1909. La torre Bellesguard està situada al peu de la serra de Collserola, on hi havia un antic castell erigit per l’últim rei de la dinastia catalana Martí l' Humà que l’havia adoptat com a residència estival l’any 1410. Això va servir a Gaudí d’element d’inspiració a més d’aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.) per construir el nou Bellesguard. Per això, la casa te l’aparença externa d’un castell. L’edifici està construït amb pedra i maó. Te molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tant típica de Gaudí. Les golfes amb els seus arcs de maó son una demostració de mestratge en la utilització d’aquest material, tal com també podem veure a la Pedrera i al Col·legi de Santa Teresa de Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènech Sugranyes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l’edifici.

Casa Andreu Clavet

La casa, va ser construïda en entre el 1898 i 1900. El 1900 va ser premiada per l'Ajuntament de Barcelona. Es la primera casa de veïns de Gaudí, construïda per a la família Calvet, una família de fabricants tèxtils. La façana construïda amb pedra i ferro forjat, es va portar a terme amb la col·laboració de Lluís Badia (ferro forjat) i el fuster Casas i Bardé. La façana es culmina amb dos timpans - amb dues cabries molt fantasioses fetes de ferro forjat - coronats per creus també de ferro forjat. A cada costat i al centre de la part superior, la façana es adornada amb els caps de Sant Pere (en honor del pare del propietari), Sant Genis notari i Sant Genis còmic (en honor dels patrons de Vilassar de Mar vila nadiua d'Andreu Calvet). La façana posterior es molt interessant i apreciada pels especialistes. La caixa de l’ascensor feta amb fusta, ferro i vidre es una gran obra d’art. Els mobles de la planta baixa i del primer pis, també dissenyats per l'arquitecte, es poden veure en el Museu Gaudí del Park Güell.

Casa Vicens

El primer projecte important de Gaudí, va ser construïda entre 1883 i 1888. La casa és un projecte molt imaginatiu preparat per a una família rica propietària d'una fabrica de ceràmica. Això es manifesta a la façana que té una decoració basada en la rajola. L'edifici te diferents volums separats per angles en la que predominen les línies ondulades. Algunes parts de l'interior, presenten una certa influencia de l'arquitectura islàmica, especialment en la habitació dita el 'fumoir' (El fumador). Els sostres mostra plantes i flors amb fantàstics contrastos de color. En la època de la construcció la casa tenia un magnífic jardí que amb la expansió de la ciutat ha anat veient reduir la seva superfície fins al petit espai actual.

Col·legi Santa Teresa

Aquest edifici no va ser projectat en un inici per Gaudí sinó per un arquitecte desconegut que va començar els treballs al setembre 1888. Gaudí es va incorporar al projecte alguns mesos després, al març de 1889. Malgrat el petit pressupost i les limitacions del projecte inicial, Gaudí va desenvolupar un projecte auster però amb una indiscutible personalitat. L’edifici té una planta rectangular i quatre pisos comptant la planta baixa i tot ell esta construït amb maó vist amb un coronament decorat amb merlets i a cada angle un pinacle amb creus de quatre branques. En l'interior dominen els parabòlics i la il·luminació està molt ben resolta, creant alternatives de llums i ombres molt adaptades a les característiques d’un edifici amb funcions religioses i educatives.

Pavellons Güell

Els pavellons que Gaudí va projectar, van ser construïts entre 1884 i 1887. Aquests edificis eren la casa dels porters i estables de la Finca Güell, la gran propietat que tenia Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, a Barcelona. Es composa de dues cases unides per una porta monumental comuna de ferro forjat, connectada pel costat de les frontisses a una columna coronada amb fantasies vegetals i decorada amb un medalló amb la G de Güell. Aquesta porta es un exemple de fantasia Modernista amb el seu gran drac construït pels ferrers Vallet i Piquer. Les bases dels edificis son de pedra. Les parets, l'estructura i arcs parabòlics, estan construïts amb maó. La decoració de parets i sostres estan fetes amb peces ceràmiques de dibuixos geomètrics. Actualment, els pavellons son la seu de la 'Càtedra Gaudí de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya', i inclouen un Museu, una biblioteca i arxius de Gaudí.

Tanca de la Finca Miralles

La tanca va ser construïda entre 1901 i 1902. Aquesta porta es un exemple de fantasia Modernista. Gaudí va rebre l'encàrrec del propietari de la finca per projectar una tanca amb una porta principal i 36 seccions. La tanca te una forma ondulada amb la base construïda amb pedra i coberta de petites peces de ceràmica blanca en la part superior. La teulada de pissarra està coronada per la típica creu de quatre braços de Gaudí feta amb ferro forjat. Recentment, la porta s'ha completat amb una estàtua de bronze de Gaudí a mida natural.

> Reserva hostals a Barcelona

> Veure tots els articles